Nou Fusió 3 Comunitat Valenciana. Física i química

El coneixement es construeix a partir de les preguntes que els éssers humans ens formulem. El treball dels científics consisteix en el plantejament de preguntes que siguen d'interés en els seus respectius camps de recerca (la física, la química, la biologia, etc.) i, naturalment, en l'esforç per a donar-hi respostes ben fonamentades. [...]

Terra és el nom que hem donat al planeta on vivim. Tanmateix, un nom més adient seria Aigua per la seua abundància i importància per a la vida. En la Naturalesa, trobem l'aigua en forma sòlida, líquida i gasosa, i aquesta passa fàcilment d'un estat a l'altre, tal com va observar el filòsof grec Tales de Milet (624-546 a.C.). Tales va dir que tota la matèria era una forma o una altra d'aigua. [...]

Els diferents tipus de matèria, anomenats substàncies, es caracteritzen per les seues propietats. De vegades, podem reconéixer les substàncies a colp d'ull. Així, per exemple, és fàcil distingir entre l'or, el carbó o el vidre. Però no sempre és així de senzill; sovint, hem de recórrer a rigoroses anàlisis físiques i químiques per a diferenciar substàncies semblants. [...]

Si volem saber què conté una caixa tancada, el més senzill és obrir-la i mirar-hi dins. De vegades, podem fer-nos una idea del contingut sense haver d'obrir-la. D'aquesta manera, quan ens fan un regal i està embolicat amb molta cura, l'agafem, l'observem i l'agitem lleugerament per veure si pel pes, la forma o el soroll que fa quan el movem, podem esbrinar de què es tracta. [...]

Encara que el nombre d'elements químics és petit, la varietat de compostos que s'hi poden formar és enorme. Coneixem milions de compostos i cada dia en descobrim o en sintetitzem de nous. El CAS (Chemical Abstracts Service), filial de la American Chemical Society té registrats al voltant de 57 milions de compostos químics i la xifra augmenta cada dia. [...]

Des de sempre, la humanitat ha transformat químicament les substàncies que tenia a l'abast per obtenir-ne productes més valuosos: metalls, pigments, conservants… Tanmateix, les tècniques artesanals emprades només es van començar a comprendre des de uns dos-cents anys, gràcies al desenvolupament de la ciència química. [...]

La humanitat sempre ha aprofitat els recursos naturals disponibles per a millorar el benestar. Tanmateix, hi ha poques matèries primeres que s'utilitzen tal com les trobem en la naturalesa. Quasi totes les substàncies que utilitzem cada dia han estat modificades, en més o menys mesura, amb transformacions físiques i químiques. L'exemple més notable és el petroli, un líquid espés i pudent, del qual podem obtenir tot tipus de substàncies. [...]

Tot i que els primers estudis sobre l'electricitat remunten a l'antiga Grècia, efectuats per Tales de Milet (640-546 a.C.), va ser a partir del segle XVIII quan, ja des d'un enfocament plenament científic, va ressorgir l'interés pels fenòmens elèctrics. [...]

Fa poc més de dos segles, Alessandro Volta va inventar la pila elèctrica i va obrir així el camí cap a l'obtenció i l'ús del corrent elèctric. D'aleshores ençà, els investigadors han ampliat i perfeccionat les formes de produir corrent elèctric i han ideat un gran nombre d'aplicacions. [...]

El magnetisme és un fenomen que ja coneixien els savis de la Grècia antiga; però n'ignoraven les causes. Molt més tard, es va descobrir que l'electricitat té efectes magnètics i que el magnetisme té efectes elèctrics. D'ací va sorgir l'electromagnetisme. El cicle es tancava: el corrent elèctric crea magnetisme i el magnetisme genera corrent elèctric. La relació entre electricitat i magnetisme es va veure que era molt estreta. [...]